Aquest dissabte 9 de juny, l’Agrupació Musical de Godall, dintre el marc del Festival Simfònic, va celebrar els 1000 anys de l’Olivera mil·lenària del Pou les Piques de Godall (segons els estudis de datació de la Universidad Politécnica de Madrid).
L’acte va estar organitzat per l’Agrupació Musical de Godall amb col·laboració de la Cooperativa Agrícola de Godall, l’Ajuntament de Godall i la Taula del Sénia.
Podeu gaudir de totes les fotografies de l’acte a la secció de fotografies de la web, o directament a aquest enllaç:
https://drive.google.com/open?id=1JUJZOk44gejrbS5JHY-HhvyOcOoSR80w
Adjuntem el fragment de lectura que es va realitzar per començar l’acte i que va llegir la Olga Ralda.
Bon dia,
Des de l’Agrupació Musical de Godall us donem la benvinguda a l’Àrea d’Oliveres Mil·lenàries del Pou de les Piques. Seguint amb el nostre afany d’avançar i no aturar-nos realitzant una tasca continuada al llarg de tot l’any a través de la nostra Escola de Música però també amb un seguit de concerts i iniciatives culturals i musicals buscant sempre l’originalitat, a través de les Jornades Musicals a l’estiu o altres iniciatives a les que ens adherim, com la d’avui, ens retrobem en aquest espai.
Per segon any, hem volgut participar de “Simfònic”, en la seva 8èna edició. Simfònic és una diada dedicada a 100 concerts simultanis i gratuïts realitzats per més de 5.000 estudiants d’escoles de música a 100 racons emblemàtics de Catalunya i Balears.
Com la diada s’havia de realitzar a un espai emblemàtic, vam pensar que aquest ho era i molt. Aquest indret amb arbres que han viscut centenars d’anys, essent testimoni de tot tipus d’esdeveniments, resulta de totes, totes, un espai emblemàtic, màgic i totalment idoni per a oferir-vos un concert. A més en aquesta ocasió ens congratulem de poder commemorar 1000 anys d’aquesta olivera farga.
La datació s’ha fet a través d’un rigorós estudi de la Universitat Politècnica de Madrid, però això ja us ho explicaran millor els representants de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, impulsors de la protecció, conservació i posada en valor d’aquests arbres monumentals o com els anomena Roberto Escoda, un consagrat i excel·lent pintor de les Terres de l’Ebre “escultures vivents”.
També dintre el programa de presentació, s’hi va incloure un text de David Tous de Moner que també passem a reproduïr:
Estimada Olivera, fas mil anys … moltes felicitats!
Venerable olivera, els científics del CSIC l’any passat van analitzar la teva “sang”, i asseguraren que la teva edat era de nou cents noranta-nou anys. Per tant, si no els has complert, estàs a punt de fer-ne mil ! Sí, 1.000. Clar que dins els dilatats paràmetres cronològics en els que et mous poca importància deu tenir si és aquest any o no. De totes maneres moltes felicitats i que en facis molts més.
La solidesa i aparent immutabilitat amb que portes aquests mil anys contrasta amb la inconsistent liquiditat del mon actual.
Vivim immersos en una cultura de la immediatesa que ens apropa al col·lapse de la il·lustració i per tant provoca que el teu aniversari no sigui trending topic en les xarxes socials. No confio que et convidin a les tertúlies televisives de la post veritat. Tampoc sortiràs, ni tant sols en un dels decorats de les sèries del canal Netflix.
No saps la sort que tens de passar desapercebuda per als agents d’aquestes xarxes socials que et farien ciberpopulista en un sol dia, però que alhora podrien destruir-te en nanosegons si els convingués.
Àdhuc ignorar-ho, seria un error imperdonable pels que tenim la sort de ser coetanis al teu aniversari , tots i totes necessitem figures i referents què ens reforcin espiritualment com tu ho fas, venerable olivera. Ho fas amb la teva serena pervivencia mil·lenària. Ho fas amb la teva silent i contemplativa manera de viure. Ho fas quan et mostres agraïda a qui et cuida oferint-li els teus fruits. Realment ets exemple i referent de com discernir quin és el bon camí per avançar vers un encertat horitzó de vida.
Com diu el savi, cada un som nosaltres i el que ens envolta. Tu, vetusta i mil·lenària olivera, també ets tu i el paisatge i el clima i la gent amb els qui formeu un microcosmos propi, tu formes i ets part d’una biografia i no d’una simple biologia. La teva pàtria és el Montsià i els teus horitzons són la Muntanya i la Mediterrània. Totes dues enforteixen la teva salut: frescor seca de ponent, calidesa humida de llevant.
La teva gent, els homes i dones de Godall. Ells i elles són els bons llauradors que amb tossuda constància secular t’han cuidat i et cuiden. El seu lideratge particular cal fer-lo universal com a exemple de compromís i perseverança.
Et gestionen sàviament, talment com ho farien experts perruquers amb els cabells de la millor clienta, calçant la teva retorçuda soca, les teves robustes branques, els delicats branquillons i molt especialment les essencials fulles.
Generació rere generació els godallencs, jardiners impecables, han bastit murs de pedra seca per tal de contenir erosions empobridores i potser per marcar territori de pertinença.
Que ells i elles han sabut tenir encertada cura de la teva salut ho corrobora la teva llarga i esponerosa pervivència.
Tu admirada olivera, generosa i agraïda com ets, sempre, sempre, els has recompensat amb els teus menuts però abundosos fruits verds: les olives. Amb el teu oli s’ han regat generoses torrades vora el foc de la teva llenya. Amb el teu oli han subsistit generacions i més generacions. Tu i les teves companyes demaneu poc i oferiu molt.
La gent del Godall es refermen ara més que mai, amb fe i decidida voluntat, per tal que la Cooperativa agrícola de Godall continuï sent un motor econòmic que permeti viure del camp i així sigui possible vetllar per aquest patrimoni comunal que sou les oliveres.
Ara les mans per seguir conreant oliveres com tu i les oliveres joves son escasses. El que entenem com a progrés i tecnificació avançada amenaça de despoblar aquestes terres. Oliveres multiseculars com tu sou qüestionades en nom de la rendibilitat. T’he de confessar que se’m fa difícil explicar aquest concepte de rendibilitat aplicat a territoris com aquest i a oliveres com tu. Hores d’ara, extenses i intenses plantacions d’oliveres joves d’alt rendiment son gestionades per gent absolutament desvinculada del territori.
Per això cal retre homenatge i donar suport a aquesta bona gent de Godall i de manera especial a la família Albiol-Roda per seguir tossuts en fer viable la Cooperativa tot conreant amb tossuderia d’olivers que com tu seguiu vigoroses i generoses. Faig vots per desitjar-te una llarga vida aquí a casa teva, a Godall, al Montsià. I que entre tots evitem que tu i oliveres mil·lenàries com tu no feu mai cap a un bonic, refinat, asèptic i impersonal jardí d’algun capriciós adinerat poca solta i irreverent.
La terra, l’aire, torrents i rieres, la fauna, la flora, els conreus, la gent, els pobles… tot allò que te història i tradició, substància i densitat, cal salvar-ho per a nosaltres què en som hereus i responsables i que així perduri en les generacions futures. El núvol big data potser és una eina útil, potser sí, segur que sí, però no mai ens resoldrà cap qüestió realment important que tingui a veure amb allò que ens fa humans i vius, que alimenti la nostra salut espiritual com ho fa el teu testimoniatge de vida.
Gràcies venerable olivera per suscitar-me aquestes íntimes reflexions. Et recomanaré ferventment com a referent d’estil de vida: sobrietat, elegància, humilitat, constància, generositat i… transcendència.
Família Albiol-Roda, gent del Godall, Cooperativa agrícola de Godall bona feina i molta sort.
Un comentario
Los comentarios están cerrados.